Jordi Recasens ( “Jota Erra”, com l'anomena el seu amic Churchill), en plena crisis dels 40,Es troba en l'edat del perill: ni prou jove per forjar-se il·lusions fonamentades, ni prou vell per excloure-les del tot.Ve a ser el drama que va musicar Jethro Tull: massa vell pel rocanrol,massa jove per morir.( Pag 325) .Viu en el garatge de la seva casa, mentres decideix si separar-se o no de la Nora, situació que dura ja dèu anys. La seva filla de vint-i-un anys està a punt de casar-se amb un “pelao”que condueix una retroexcavadora.
Estrcturada en tres parts, les dues primeres en el dia del casament de la Marta, el temps passa lentament, mirant enrera, remuntan-se trenta anys, a l'any 1977, en el que van passar els fets i coneixem els jugadors de whist.l'enamorament, la vida matrimonial, el naixement de la seva filla, el desencant amb la seva dona, l'adulteri.La tercera part , l'endema del casament i fins 1 any i ½ despres , a on el passat sempre hi es present.Un lligam entre tots els personatjes.
Hi trobem referències a la cultura pop , series televisives ( Hombre Rico ,hombre pobre, Sandokan, vacaciones en el mar....) i cinematrografia.
Mentres llegia aquest llibre he recordat vivencies de la meva infentesa, sóc de la quinta del 63 com en Vicenç Pagès.He recordat series televisives, jocs ( exin castillos, juegos reunidos.el “PICO-ZORRO-ZAINA, que nosaltres l'anomenavem “Churro-media.manga-mangotero)
L'obra esta ambientada a Figueras, ciutat de neixement de l'escriptor. El castell de Sant Ferran pren protagonisme, fet que m'ha motivat certa nostalgia, doncs el meu pare hi va fer la mili l'any 1942.
Conversa entre en Jordi i l'Halley a les 21.00 hores del dia del casament.Pag 357
És mentida que l'amor no duri per sempre, Halley.L'amor es manté inalterable al llarg dels anys.Aquest és el drama, precisament.És una questió que pertany a l'àmbit de la física.Com lénergia o la matèria, la quantitat d´amor que sentim no augementa ni disminueix.El que ocorre és que el dirigim cap a objectius diferents. El nen s´estima molt a ell mateix perquè no hi ha ningú més. Aquest amor es va repartint quan descobreix els pares, els germans...Créixer vol dir apendre a ressituar aquesta energia sentimental.És com un capital que es manté estable, al marge d'interessos i inflacions. L´adolescent retira gran part de l'amor els pares i el reinverteix en amics. Tenies raó quan deies que l'amor és massa important per deixar-lo en mans dúna sola persona. Enamorar-se és arriscar-se a fer fallida, ja que tota la inversió es concentra, i potser en algú que no es prou solvent. La resta de món desapareix, els amics i un mateix i tot, que deixa d'estimar-se. Quan estem en parella estimem menys els pares, quan arriben els fills estimem menys a la parella. Ara que la Marta s'en va, ¿a qui estimaré?
Qué ès el Whist? A la pàgina 446 hi trobem la resposta...és un joc de cartes que va néixer al segle XVIII al Regne Unit i que va esdevenir el joc de societat per exel·lència del segle XIX. I ara no s'hi juga? Doncs sí i no : el whist va evolucionar i es va convertir en el brige.
Però el whist que jugan els tres amics és un altre, ells saben les regles d'un joc que s'han inventat però ara els hi manca un nom, desprès de convocar un concurs entre ells decideixen anomanar-lo Whist, perquè es el joc preferit de Phileas Fogg ,el personatge de la volta al món en 80 dies,de Julio Verne.
