Des de Rupit a uns 20 metres de l' església a ma esquerra passant un túnel accedim el marge esquerra de la riera en uns 30 minuts arribem al salt de Sallent, malauradament en els dos cops que hi he estat no he tingut la sort de veure'l baixant aigua.
De tornada podem refer el camí, aquest cop trigarem una mica més ,doncs hem de tenir en compte que es pujada o podem tornar per una pista que va des de Sant Joan de Fàbregues fins a Rupit, així podem gaudir de l 'ermita d' estil Romanic.
Salt de Sallent
En el Salt de Sallent "sense aigua" sinó aquesta foto no hagués estat possible.
Com sempre, m'ha tornat a passar, no m' enrrecordo que s'ha de publicar post amb ordre descendent, perquè sino passa el que ara, que per situar-se s' ha d' anar 2 posts endavant on hi ha l' introducció.
pont Carlos IV anant cap a Stare Mesto
sant Juan Nemopuceno
Clementinum
Plaça ciutat vella, monument Jan Hus
església de Týn
plaça ciutat vella, reloj astronòmic i església Týn
Vaig saber de la Marta Rojals, mitjançant els blocaires, quan buscava recomanació referent a un llibre per Sant Jordi. Però en aquell moment el llibre recomanat era " L' Altra ". Per els que no estigueu al cas, aquest es el nom del segon llibre de la Marta Rojals. O sigui que vaig començar la casa per la taulada, es un dir, doncs es veritat que no te res a veure un llibre amb l' altre.
Però aquest estiu he engolit el que fa la qüestió.
Com ja sabreu els que la coneixeu, aquest es el seu primer llibre, la 1º edició va ser publicada el Gener del 2011 i en el Novembre del mateix any ja es va publicar la 5º edició , enguany crec que ja anem per la 9ª. Això del boca orella funciona. He llegit varies ressenyes i en totes hi ha el dominador comú, el de que tots els lectors nascuts en els 70 s' hi veuran reflectits, la veritat jo no soc d aquesta quinta i he tornat a reviure situacions . El que si haig de reconèixer , es que estic molt peix en els grups de música que s' anomenen , Ian Curtis, els Smiths, no els he sentit anomenar en m' ha vida. Hem passa com en el capítol 3, que duu per nom: Com pot ser, que no us agradi la Madonna?.
Reconec que m' he anat per la tangent! tornant el llibre en qüestió, L' Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella la deixat i la crisi fa estalls en el despatx d' arquitectura on treballa a Barcelona. Aprofita aquest pont per posar una mica d' ordre els seus pensaments. Farem un viatge en el temps, l' adolescència de l' Èlia, l' importància de l' amistat, el primer amor, etcètera.
Per curiositat he anat a youtube per conèixer algunes de les cançons que s' anomenen en el llibre, realment hem son totalment desconegudes.
Mira cap enrere i un cop més ensopega i cau; algú es riu. Cada mirada, cada paraula és un desafiament; cal seguir. Es posa en peus i creu tenir algun sentit; torna a córrer. Pensa a arribar, tan sols a arribar ha d'haver algun final. Ja estàs corrent una altra vegada, la teva virtut apareix i renaces de nou;així ... Han frenat la teva carrera. Has usat mil maneres per fer-te desistir però has resistit. T'han cremat en mil llars i no mors perquè moris; tu ets la contradicció, ets tota una raó. ¡Deixeu-me!m'ho dius a mi apostar per tu, m'ho dius a mi, vaig a aplaudir la teva actitud, ¡m'ho dius a mi! Segueix així!m'ho dius a mi apostar per tu, m'ho dius a mi pensar que per fi arribaràs;arribaràs. Arriba a dubtar, sol dubtar se sap sol; ¡Cal aguantar! Pensa a arribar, tan sols a arribar ha d'haver algun final. ¡Déjame creure en tu! ¡Déjame apostar per tu! m'ho dius a mi pensar que per fi arribaràs;arribaràs. I si al final no és més que una finalitat jo crec en tu;tu ets la fi; CORREDOR;¡INCANSABLE LLUITADOR!
Ja no ens passa i no ens en amaguem que duiem anys fent el paper, fingint que cada dia el rebíem com si fos el primer, genial que fort, que bé.
Ja no ens passa, ja no estem tan segurs que tinguem grans coses a fer, i que un destí ens esperi amb els braços oberts i ens digui només tu podies ser.
Doncs ja no ens passa tampoc improvisem a l’aventura i ja veurem, passava el tren de Glasgow va ser un joc de nens no fem ni un pas en fals planifiquem, no ens arrisquem i clar, no ens passa, ningú no ens va avisar, va ser d’un dia per l’altre ho vam trobar a faltar.
Ja no ens passa ja no ens enamorem que no volem fer el passerell abans de caçar a l’os hem venut massa cops la pell i el mal que fan no cura el temps,
Ja no ens passa mil dòlars pel primer que ens porti aquí davant algú capaç d’escriure versos que ens facin un nus al coll una cançó que ens ho regiri a dintre tot
perquè no ens passa ningú no ens va avisar que tot això se n’anava que tot era mentida, la vida, era el que venia just després.
Ja no ens passa ja no sortim de nit que l’endemà no som ningú i el dia que sortim cal intentar anar allà al mig que ja podríem ser els pares d’algú i això ja es massa
Ja no ens creiem a cap dels qui dieu sabeu que a mi que no hi ha un pam de net però quan mai us enxampen res, aquí tothom es fa el sorprès Au! Vinga! A fer punyeta tots!
Que ja no ens passa ningú no ens va avisar, que tot això se n’anava que tot era mentida, la vida, era el que venia just després.
Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema francès a la fresca. El meu plan era tornar aviat però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca. Se'ns va fer tard. Va dir: "No agafis pas el cotxe. Si vols et pots quedar, que al pis hi tinc quarto exprés per convidats".
"Et deixo aquí sobre un cobrellit perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs. Si tens gana o vols aigua tu mateix pots fer com si fossis a casa".
La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment mal interpetable. Vaig augurar una nit per a la posteritat, fer un cim, fer un vuit mil, fer quelcom difícilment igualable.
Però allà no passava res, només aquell silenci trencat pel meu somier. Potser no era el seu tipus, millor que no fes res. I en una paret al fons imprès en blanc i negre hi havia un pòster d'en Godard. Potser ell em podria dir-me perquè em ballava el cap.
Ai Jean-Luc!, ai Jean-Luc!, vull entendre-ho però no puc.
Ell va dir que en casos com aquests no es tracta de ser més guapo o més lleig sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir-li: "Ja, però si ara hi vaig i ella no vol després què? Després tot això acaba siguent un rotllo patatero".
Em va convidar a fumar i en un plano-seqüència una frase magistral "Una dona és una dona. No et preocupis, tant se val".
L'endemà vam esmorzar, ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar ella em va fer un petó que encara no sé interpretar.
Ai Jean-Luc!, ai Jean-Luc!, vull entendre-ho però no puc.
Novel·la de Isabel Allende, publicada el 2009. Com a totes les seves obres, la protagonista es una dona, aquest cop una mulata de 9 anys, Zarité, que es venguda a un jove terratinent frances que arriba a l' illa de Saint-Dominique ( l' actual Haití), per fer-se carrec de la plantació de sucre del seu pare que ha mort.
Zarité serà instruïda com a esclava domestica de la futura esposa del terratinent.
Amb els anys es veura obligada a mantindré relacions sexuals amb l' amo, fruit de les quals tindrà dos fills. ( no explico res més per no treure l' essència de la lectura).
A les seves 500 pagines , seguirem de ven a prop 40 anys de la vida de Zarité, la seva relació materna-filial, els seus amors , la seva ànsia de llibertat.
Ens trobem amb un film del 2008 interpretat per Leonardo DiCaprio i Kate Winslets, que per segon cop treballant junts en un film desprès d' en Titanic al 1997.
Es la història de Frank i April ( Els Wheeler) un jove matrimoni Nord- Amèrica en els anys cinquanta , que ha ulls de tothom formen una magnifica parella,sent l' enveja de tots.Però la realitat es un altre, viuen sense il·lusió submergits en una rutina, sobretot l' April que veu com les seves expectatives de ser actriu s' han convertit en dedicar-se a ser mestressa de casa.i criar fills. En Frank treballa d' oficinista en la mateixa empresa que va treballar el seu pare, referent que mai no hagues volgut seguir.
Aquestes mancances de sentir-se realitzats, provoca una crisis matrimonial.
Amb una magnifica interpretació de tots dos actors, que aconsegueixen que ens posem a la seva pell i visquem les seves angoixes.
Avui l'Albert arriba a l'hora em dóna el cava i el poso en fred. I arriben l'Hèctor i la Clara porten la nena dormida en el cotxet.
I obro la porta a la Judit "Avui véns sola, m'encanta el teu vestit!". I va arribant tota la colla, quan són a taula trec el sopar.
"Un menjar exquisit"; "Vull provar aquest vi" "Qui vol cafè"; "Hi ha Gintònics també". I juguem al joc d'aquelles nits d'estiu, "No parleu tan fort, que la nena dorm!". I l'Hèctor diu:
"Jo mai mai he desitjat fer un petó a la Judit". I afegeix: "Jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit". Tothom em mira i ningú beu...
I aquell dard emmetzinat se m'ha clavat al cor. I ho reconec, i faig un glop.
I veig que tots riuen de cop, però la Judit aixeca el got, em mira i diu:
"Jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat". "Jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat".
Picture perfect memories Scattered all around the floor
Reaching for the phone because I can't fight it any more
And I wonder if I ever cross your mind For me it happens all the time It's a quarter after one I'm all alone and I need you now Said I wouldn't come but I lost all control And I need you now And I don't know how I can do without I just need you now
Another shot of whiskey Can't stop looking at the door Wishing you'd come sweeping in the way you did before And I wonder if I ever cross your mind For me it happens all the time
It's a quarter after one I'm a little drunk and I need you now Said I wouldn't call but I lost all control And I need you now And I don't know how I can do without I just need you now
Yes I'd rather hurt than feel nothing at all
It's a quarter after one I'm all alone and I need you now
And I said I wouldn't call but I'm a little drunk And I need you now
And I don't know how I can do without I just need you now I just need you now
