JA NO ENS PASSA ( ELS AMICS DE LES ARTS)

Ja no ens passa i no ens en amaguem 
que duiem anys fent el paper, 
fingint que cada dia el rebíem 
com si fos el primer, 
genial que fort, que bé. 

Ja no ens passa, ja no estem tan segurs 
que tinguem grans coses a fer, 
i que un destí ens esperi 
amb els braços oberts 
i ens digui només tu podies ser. 

Doncs ja no ens passa 
tampoc improvisem a l’aventura i ja veurem, 
passava el tren de Glasgow va ser un joc de nens 
no fem ni un pas en fals 
planifiquem, no ens arrisquem i clar, 
no ens passa, 
ningú no ens va avisar, 
va ser d’un dia per l’altre 
ho vam trobar a faltar. 

Ja no ens passa ja no ens enamorem 
que no volem fer el passerell 
abans de caçar a l’os hem venut massa cops la pell 
i el mal que fan no cura el temps, 

Ja no ens passa mil dòlars pel primer 
que ens porti aquí davant algú 
capaç d’escriure versos 
que ens facin un nus al coll 
una cançó que ens ho regiri a dintre tot 

perquè no ens passa 
ningú no ens va avisar 
que tot això se n’anava 
que tot era mentida, la vida, 
era el que venia just després. 

Ja no ens passa ja no sortim de nit 
que l’endemà no som ningú 
i el dia que sortim cal intentar anar allà al mig 
que ja podríem ser els pares d’algú 
i això ja es massa 

Ja no ens creiem a cap dels qui dieu 
sabeu que a mi que no hi ha un pam de net 
però quan mai us enxampen res, 
aquí tothom es fa el sorprès 
Au! Vinga! A fer punyeta tots! 

Que ja no ens passa 
ningú no ens va avisar, 
que tot això se n’anava 
que tot era mentida, la vida, 
era el que venia just després.