Vaig saber de la Marta Rojals, mitjançant els blocaires, quan buscava recomanació referent a un llibre per Sant Jordi. Però en aquell moment el llibre recomanat era " L' Altra ". Per els que no estigueu al cas, aquest es el nom del segon llibre de la Marta Rojals. O sigui que vaig començar la casa per la taulada, es un dir, doncs es veritat que no te res a veure un llibre amb l' altre.
Però aquest estiu he engolit el que fa la qüestió.
Com ja sabreu els que la coneixeu, aquest es el seu primer llibre, la 1º edició va ser publicada el Gener del 2011 i en el Novembre del mateix any ja es va publicar la 5º edició , enguany crec que ja anem per la 9ª. Això del boca orella funciona. He llegit varies ressenyes i en totes hi ha el dominador comú, el de que tots els lectors nascuts en els 70 s' hi veuran reflectits, la veritat jo no soc d aquesta quinta i he tornat a reviure situacions . El que si haig de reconèixer , es que estic molt peix en els grups de música que s' anomenen , Ian Curtis, els Smiths, no els he sentit anomenar en m' ha vida. Hem passa com en el capítol 3, que duu per nom: Com pot ser, que no us agradi la Madonna?.
Reconec que m' he anat per la tangent! tornant el llibre en qüestió, L' Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella la deixat i la crisi fa estalls en el despatx d' arquitectura on treballa a Barcelona. Aprofita aquest pont per posar una mica d' ordre els seus pensaments. Farem un viatge en el temps, l' adolescència de l' Èlia, l' importància de l' amistat, el primer amor, etcètera.
Per curiositat he anat a youtube per conèixer algunes de les cançons que s' anomenen en el llibre, realment hem son totalment desconegudes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada