“LA CASTANYADA”

elaboració d'en Josep i Mariló
La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra la vigília de Tots Sants, ( prové d'una antiga festa ritual funerària .Per Tots Sants els campaners havien de tocar a difunts tota la nit per tal que ningú no s'oblidés de resar per les ànimes del purgatori i pels fidels difunts. A la mitjanit veïns i feligresos s'apropaven a l'església i compartien amb els campaners fruits secs, galetes, dolços i vi dolç). D'aquest origen se n'ha derivat La Castanyada, festa en la qual es consumeixen aquests dolços anomenats panellets ( barreja d'ametlles crues mòltes, sucre i clara d'ou batuda a punt de neu. per a què sigui més econòmic, s'hi afegeixen patates bullides (o moniatos bullits). Tots els tipus es couen al forn., n'hi han de pinyons, atmetlla, coco, xocolata, codony, avellana..),moniatos i les castanyes cuites a la brasa del carbó o al forn. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres ,( se sol representar amb la figura d' una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer. de castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina).

Abans els padrins regalaven els panellets als seus fillols, com per Pasqua els donaven la mona.
Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi-, ja sense referència ritual ni memorial envers els morts:
Per Tots Sants la a gent va als cementiris a visitar les tombes dels avantpassats, a guarnir-les amb flors i a arranjar el seu aspecte exterior.
Les visites al cementiri tenien un caire més ampli que l'anar a visitar les tombes familiars: la gent es passejava pel cementiri -o d'un cementiri a un altre, com a Barcelona, on n´hi ha més d'un- com qui va a donar el tomb per un parc. S'observaven les tombes i els mausoleus, els guarniments que hi havia en cada una... La posició social de les diferents persones o famílies no deixava, doncs, de quedar reflectida fins i tot després de la mort. Encara avui, molta gent es dedica, en aquesta diada dels Difunts, a portar flors no només als parents més propers, sinó a familiars més llunyans, amics o coneguts traspassats recentment. La visita al cementiri constitueix, ara per ara, un dels pocs signes col.lectius de record dels difunts a la nostra societat.