Com sempre la manca de temps per dedicar-li a un mateix, hi ha tantes coses que vull fer i tant poc temps per poder-li dedicar. Com tinc tant temps lliure…
El passat mes de Juny em vaig embolicar amb el facebook, però estic contenta doncs gràcies això he contactat amb una companya de l'escola de primaria de la que feia 31 anys que no en sabia res de res. Es curiós com pots tindre una persona el poble del costat i no tornar-la a veure mai més de per vida si no fas per canviar aquesta situació. Espero que tot i les obligacions de cadascú tornem a repetir la trobada i aquest cop si pot ser siguem tres en-contes de dos i mica en mica poder anar-nos retrobant amb totes aquelles companyes d'infantesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada