diumenge, 20 de juliol del 2014

Desprès d' una llarga letargia, ja sóc aquí!








Set mesos d' ençà la mort de la meva mare, mai m' hauria imaginat que la trobaria tant a faltar. 
Molts anys de convivencia, bona o dolenta, tants com 43 del meus  "casi" 51.
Sovint hem deia que jo no l' estimava, inclús li havia dit a la meva germana; es nota que a tu si t' estima, per la manera que et parla i et mira. Jo si l' estimava, pero s' hem feia difícil dir-li  i  el meu tarannà tan sec no ho posaba fàcil... Els ultims minuts de la seva vida li vaig repatir varies vegades a cau d' orella, confio en que hem sentis.
Cada cop sou més els que esteu allà, en aquell lloc que no se ven be com es, però confi-ho en que un dia ens retrovarem. Se que hem feu costat! .
Vaig llegir en un llibre, no recordo quin, que seguim vius mentres algú pensi amb nosaltres.
Tu eras la primera en preguntar-te com sería la teva mort, sovint deies que per el que feies en aquest mon.....però quan t' agafava un mal de ventre, es una manera de dir, deies; ves i ara per que m' ha de passar aixó amb lo be que estava?.
 Vas marxar de casa per passar uns dies a la "casa de campo" i ja no vas tornar mai més aquí a la teva casa, desprès d' un mes hospitalitzada a on varem celebrar els teus 90 anys. 

 Dels Serrat vas ser la que vares viure més anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada