EL CANIGÓ 2785 m.

Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues.
Formen son càlzer escarides serres
que plateja l'hivern i l'estiu daura,
grandiós beire on beu olors l'estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.
Les boscúries de pins són sos bardissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic,
somni d'aloja que cel davalla.

Jacint Verdaguer, Canigó (poèma) (p. 27-28)

EL CANIGÓ

Muntanyes del Canigó fresques són i regalades sobre tot ara a l'estiu, que les aigües són gelades. Sis mesos m'hi vaig estar sense veure-hi persona nada sinó un trist rossinyolet que en sortir del niu cantava.


Cançoner del Canigó

SORTIDA A LA CATALUNYA NORD

L' abadia benedectina de Sant Miquel de Cuixà, en el segle XI es van construir dos campanars dels que un es va enfonsar degut a uns forts aiguats en l' any 1839.

El campanar te quatre pisos i una alçada de 38 metres.

El claustre de marbre rosa de Vilafranca de Conflent, hi han 35 capitetells, dels cuals 27 son els originals del claustre construit el segle XII, els altres 8 parteneixen a la tribuna interior de l' esglesia.

A la Revolucio Francesa,l' Assemblea Nacional va declarar la nacionalitat dels bens del clergat.El 1790,els darrers monjos van ser expulsats i l' abadia es va vendre.Fou sacajat i els capitells del claustre desmuntats i transportats al museu de New York "The Cloisters"

(...) Com dos gegants d'una llegió sagrada

sols encara hi ha drets dos campanars:

són los monjos darrers de l'encontrada,

que ans de partir, per última vegada,

contemplen l'enderroc de sos altars

Són dues formidables sentinelles

que en lo Conflent posà l'eternitat;

semblen garrics los roures al peu d'elles;

les masies del pla semblen ovelles

al peu de llur pastor agegantat. (...)

Jacint Verdaguer, Canigó