Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues.
Formen son càlzer escarides serres
que plateja l'hivern i l'estiu daura,
grandiós beire on beu olors l'estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.
Les boscúries de pins són sos bardissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic,
somni d'aloja que cel davalla.
Jacint Verdaguer, Canigó (poèma) (p. 27-28)
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues.
Formen son càlzer escarides serres
que plateja l'hivern i l'estiu daura,
grandiós beire on beu olors l'estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.
Les boscúries de pins són sos bardissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic,
somni d'aloja que cel davalla.
Jacint Verdaguer, Canigó (poèma) (p. 27-28)
Quines fotos més macas !! les has fetes tu??
ResponEliminaFelicitats!!!!
Si, per el pont del 1er. de Maig hem estat per el Pirineu Oriental, com pots veure a les fotografies, vem gaudir d'un temps esplendid!
ResponEliminaEt felicito!!! molt emotiu el video de Colliure i la musica molt encertade també,
ResponEliminaestas feta un triunfito!!!.
Petons(estic super enfeinada).