La pujada es fa a peu, des de Casteil , distància uns 1600 metres, trajecte entre 30 i 50 minuts de marxa, desnivell aproximat de 300 metres.També hi ha la possibilitat de pujar en 4 x 4 ( aproximadament uns 6 € per persona).S’ ha de tindre en compte les hores de visites ( 10h-11h-14h-15h-16h) que són guiades i generalment en francès hi ha un full d’ ajuda per a la visita disponible en diverses llengües En el que podem veure el claustre, l’ església i la cripta, el campanar, les tombes ( Gifred II i la seva esposa Elisabeth).
L’ abadia ha celebrat el mil·leni de la seva fundació pel compte de Cerdanya i Conflent, Guifred II i el seu germà Oliba, escollit abat de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà l’ any 1008. El 10 de novembre de 1009 es va portar a terme la primera consagració de les dues esglésies de l’ abadia.
Durant vuit segles l’ abadia va estar regida per una comunitat de monjos benedictins a l’ actualitat hi trobem la Comunitat de les Benaurances.
Va haver-hi un període d’ abandó de l’ abadia a l’ any 1783 els monjos d’ edat avançada que quedaven van demanar la secularització per abandonar el monestir. La gent dels pobles del voltant pujaven a buscar columnes, capitells de marbre rosa. Per això la majoria dels edificis van caure en runes .La primera restauració es va fer del 1902 fins el 1932 promoguda pel bisbe de Perpinyà, que havia descobert l’ existència del monestir a traves del poema “ El Canigó” de Verdaguer, amic seu .El bisbat va comprar l’ abadia gràcies als donatius dels catalans dels dos costats del Pirineus, ja que després de la Revolució Francesa havia esdevingut una propietat privada
L’ abadia ha celebrat el mil·leni de la seva fundació pel compte de Cerdanya i Conflent, Guifred II i el seu germà Oliba, escollit abat de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà l’ any 1008. El 10 de novembre de 1009 es va portar a terme la primera consagració de les dues esglésies de l’ abadia.
Durant vuit segles l’ abadia va estar regida per una comunitat de monjos benedictins a l’ actualitat hi trobem la Comunitat de les Benaurances.
Va haver-hi un període d’ abandó de l’ abadia a l’ any 1783 els monjos d’ edat avançada que quedaven van demanar la secularització per abandonar el monestir. La gent dels pobles del voltant pujaven a buscar columnes, capitells de marbre rosa. Per això la majoria dels edificis van caure en runes .La primera restauració es va fer del 1902 fins el 1932 promoguda pel bisbe de Perpinyà, que havia descobert l’ existència del monestir a traves del poema “ El Canigó” de Verdaguer, amic seu .El bisbat va comprar l’ abadia gràcies als donatius dels catalans dels dos costats del Pirineus, ja que després de la Revolució Francesa havia esdevingut una propietat privada
Quina sortida més interessant!!!
ResponEliminaI que emotiu lo del bisbe que va descubrir
l'existencia del monestir a traves del poema...
petons.