Temps erera una companya bloggera hem va recomanar aquesta lectura.
Aprofito, Roser, per agrair-t'ho!
No em resulta fàcil trobar un llibre que m'absorbeixi des-de el primer moment, com ha fet Habitacions tancades. Sentir el plaer d'endinsar-se pagina darrera pagina, esperant tenir un moment per continuar amb el fil de la història.
Des del present veiem el passat de la ma de diferent personatges, passejant per la Barcelona de segle XIX.
les parets d'aquesta casa seran les guardianes silencioses d'uns secrets inconfessables.
Us animo a llegir-lo, no us decebra!
Lo, m'alegra que t'ixi agradat el llibre. la protagonista explica tan bé les pintures del seu avi que jo pensa que existien de veritat.
ResponEliminaEl llibre em va enganxar amb la seva intriga i suspens.
Bones festes i un millor any
Una abraçada
Roser
Hola Ló. Quant de temps sense passar.
ResponEliminaM'agrada molt la foto " qui es més guapa ella o jo?" hahaha...Quans records...Desde lo del Sendo que estic com estabornida, es com si el temps s'hages congelat i no hages passat ni present.
T'agafo la foto per posar-la al meu bloc de l'amistat.´Gràcies pel pastis també l'agafo.
Una abraçada molt forta ens veiem.
Gracias Lo, por tu visita a mi blog.
ResponEliminaEn cuanto pueda procurare leer este libro, parece que es uno de los que engancha.
Bon nadal.
Una abraçada.
Rosa.