Sempre haig de tindre un llibre començat a la tauleta de nit, però aquest cop no s'hi ha estat gaire bé gens, tansols hi ha passat una nit, doncs l'he llegit en un tres i no res.
És tracta de l'opera prima de Paolo Giordano, un jove llicenciat en Física Teòrica per la que ha rebut un dels premis més prestigiosos de literatura d'Itàlia, el " Strega".
Amb un estil senzill i lleuger, Giordano, ens involucre en les vides dels seus protagonistes, Mattia i Alice, des de la seva adolescència fins a la maduresa.
Ens parla de la sol·litud dels dos personatges, la seva extranya amistat i el seu amor probablement impossible.
La metàfora dels nombres primers diu: Un nombre primer, és aquell que nomes és divisible per u i per ell mateix: 1,3,5,7,13,15,17....entre ells sempre hi ha un nombre parell que els impedeix tocar-se. Això es el que passa entre els dos protagonistes, que per més que desitjin estar junts hi ha entre ells com una barrera transparent que no els deixa apropar.
