diumenge, 23 de novembre del 2014

RUPIT




Desprès de 5 anys ( com passa el temps!), hi tornem, aquest cop amb uns amics.
(Us convido a veure el post publicat en l' octubre de 2009 amb l' etiqueta de sortides)
http://elblocdelo-ferma.blogspot.com.es/2009_10_01_archive.html

 Des de Rupit a uns 20 metres de l' església a ma esquerra passant un túnel accedim el marge esquerra de la riera  en uns 30 minuts arribem al salt de Sallent, malauradament en els dos cops que hi he estat no he tingut la sort de veure'l baixant aigua.
De tornada podem refer el camí, aquest cop trigarem una mica més ,doncs hem de tenir en compte que es pujada o podem tornar per una pista que va des de Sant Joan de Fàbregues fins a Rupit, així podem gaudir de l 'ermita d' estil Romanic.
Salt de Sallent




En el Salt de Sallent "sense aigua" sinó aquesta foto no hagués estat possible.










Ermita St. Joan de Fàbregues



Ermita Sta. Magdalena













església barroca Sant Miquel
 


"un país nou" 













El pont penjat

diumenge, 7 de setembre del 2014

EL MOLDAVA






STARE MESTO

Com sempre, m'ha tornat a passar, no m' enrrecordo que s'ha de publicar post amb ordre descendent, perquè sino passa el que ara, que per situar-se s' ha d' anar 2 posts endavant on hi ha l' introducció.

pont Carlos IV anant cap a Stare Mesto

sant Juan Nemopuceno

Clementinum

Plaça ciutat vella, monument Jan Hus

església de Týn

plaça ciutat vella, reloj astronòmic i església Týn
Panoramica de Stare Mesto desde el castell

divendres, 29 d’agost del 2014

MALÁ STRANA

vista Malá Strana des de Nove Mesto
Pont Carles IV
Mural en el mur del palau del Gran Priorato
Moli del Gran Priorato ( arroyo del Diablo)
Parc en l' illa de Kampa
El Niño Jesús de Praga ( Iglesia Ntra. Sra. de la Victoria)















































pont Carlos IV
 


  




















  














PRAGA








En el plano de  a continuació  us podeu ubicar  en els diferents barris de  la capital de la Republicà checa .



Començarem per HRADCANY  que es on hi ha el castell.

vista del complexe des de Karluv Most


Entrada principal al castell









Capilla de San Wenceslao ( Catedral de S.Vito)

Basilica de Sant Jorge

  
Tumba de san Juan Nepomuceno ( catedral)



























Catedral de San Vito













Gargola













El Belvedere ( palau en el jardi Real)




Torre Dalibor des de El Belvedere

dimarts, 19 d’agost del 2014

PRIMAVERA, ESTIU, ETCÈTERA



 Vaig saber de la Marta Rojals, mitjançant els blocaires, quan buscava  recomanació referent a un llibre per Sant Jordi. Però en aquell moment el llibre recomanat era " L' Altra ". Per els que no estigueu al cas, aquest es el nom del segon llibre de la Marta Rojals. O sigui que vaig començar la casa per la taulada, es un dir, doncs es veritat que no te res a veure un llibre amb l' altre.
Però  aquest estiu he engolit el que fa la qüestió.
 Com ja sabreu els que la coneixeu, aquest es el seu primer llibre, la 1º edició va ser  publicada el Gener del 2011 i en el Novembre del mateix any ja es va publicar la 5º edició , enguany crec que ja anem per la 9ª. Això del boca orella funciona. He llegit varies ressenyes i en totes hi ha  el dominador comú, el de que tots els lectors nascuts en els 70 s' hi veuran reflectits, la veritat jo no soc d aquesta quinta i he tornat a reviure situacions . El que si haig de reconèixer , es que estic molt peix  en els grups de música que s' anomenen , Ian Curtis, els Smiths, no els he sentit anomenar en m' ha vida.  Hem passa com en el capítol 3, que duu per nom: Com pot ser, que no us agradi la Madonna?.
Reconec que m' he anat per la tangent! tornant el llibre en qüestió, L' Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella la deixat i la crisi fa estalls en el despatx d' arquitectura on treballa a Barcelona. Aprofita aquest pont per posar una mica d' ordre els seus pensaments. Farem un viatge en el temps, l' adolescència de l' Èlia, l' importància de l' amistat, el primer amor, etcètera.


Per curiositat he anat a youtube  per conèixer algunes de les cançons que s' anomenen en el llibre, realment hem son totalment desconegudes.


diumenge, 10 d’agost del 2014

HO FEIM ( TOMEU PENYA)


CORREDOR DE FONS ( ELS AMICS DE LES ARTS)


Mira cap enrere i un cop més ensopega i cau; 
algú es riu. 
Cada mirada, cada paraula és un desafiament; 
cal seguir. 
Es posa en peus i creu tenir algun sentit; 
torna a córrer. 
Pensa a arribar, tan sols a arribar 
ha d'haver algun final. 
Ja estàs corrent una altra vegada, la teva virtut apareix i renaces de 
nou; així ... 
Han frenat la teva carrera. 
Has usat mil maneres 
per fer-te desistir però has resistit. 
T'han cremat en mil llars 
i no mors perquè moris; 
tu ets la contradicció, ets tota una raó. 
¡Deixeu-me! m'ho dius a mi apostar per tu, 
m'ho dius a mi, vaig a aplaudir la teva actitud, ¡m'ho dius a mi! 
Segueix així! m'ho dius a mi apostar per tu, 
m'ho dius a mi pensar que per fi arribaràs; arribaràs. 
Arriba a dubtar, sol dubtar se sap sol; 
¡Cal aguantar! 
Pensa a arribar, tan sols a arribar 
ha d'haver algun final. 
¡Déjame creure en tu! 
¡Déjame apostar per tu! 
m'ho dius a mi pensar que per fi arribaràs; arribaràs. 
I si al final no és més que una finalitat 
jo crec en tu; tu ets la fi; 
CORREDOR; ¡INCANSABLE LLUITADOR!

JA NO ENS PASSA ( ELS AMICS DE LES ARTS)



Ja no ens passa i no ens en amaguem 
que duiem anys fent el paper, 
fingint que cada dia el rebíem 
com si fos el primer, 
genial que fort, que bé. 

Ja no ens passa, ja no estem tan segurs 
que tinguem grans coses a fer, 
i que un destí ens esperi 
amb els braços oberts 
i ens digui només tu podies ser. 

Doncs ja no ens passa 
tampoc improvisem a l’aventura i ja veurem, 
passava el tren de Glasgow va ser un joc de nens 
no fem ni un pas en fals 
planifiquem, no ens arrisquem i clar, 
no ens passa, 
ningú no ens va avisar, 
va ser d’un dia per l’altre 
ho vam trobar a faltar. 

Ja no ens passa ja no ens enamorem 
que no volem fer el passerell 
abans de caçar a l’os hem venut massa cops la pell 
i el mal que fan no cura el temps, 

Ja no ens passa mil dòlars pel primer 
que ens porti aquí davant algú 
capaç d’escriure versos 
que ens facin un nus al coll 
una cançó que ens ho regiri a dintre tot 

perquè no ens passa 
ningú no ens va avisar 
que tot això se n’anava 
que tot era mentida, la vida, 
era el que venia just després. 

Ja no ens passa ja no sortim de nit 
que l’endemà no som ningú 
i el dia que sortim cal intentar anar allà al mig 
que ja podríem ser els pares d’algú 
i això ja es massa 

Ja no ens creiem a cap dels qui dieu 
sabeu que a mi que no hi ha un pam de net 
però quan mai us enxampen res, 
aquí tothom es fa el sorprès 
Au! Vinga! A fer punyeta tots! 

Que ja no ens passa 
ningú no ens va avisar, 
que tot això se n’anava 
que tot era mentida, la vida, 
era el que venia just després.

JEAN LUC ( ELS AMICS DE LES ARTS )





Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema francès a la fresca. El meu plan era tornar aviat però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca. Se'ns va fer tard. Va dir: "No agafis pas el cotxe. Si vols et pots quedar, que al pis hi tinc quarto exprés per convidats".

"Et deixo aquí sobre un cobrellit perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs. Si tens gana o vols aigua tu mateix pots fer com si fossis a casa".

La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment mal interpetable. Vaig augurar una nit per a la posteritat, fer un cim, fer un vuit mil, fer quelcom difícilment igualable.

Però allà no passava res, només aquell silenci trencat pel meu somier. Potser no era el seu tipus, millor que no fes res. I en una paret al fons imprès en blanc i negre hi havia un pòster d'en Godard. Potser ell em podria dir-me perquè em ballava el cap.

Ai Jean-Luc!, ai Jean-Luc!, vull entendre-ho però no puc. 

Ell va dir que en casos com aquests no es tracta de ser més guapo o més lleig sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir-li: "Ja, però si ara hi vaig i ella no vol després què? Després tot això acaba siguent un rotllo patatero".

Em va convidar a fumar i en un plano-seqüència una frase magistral "Una dona és una dona. No et preocupis, tant se val".

L'endemà vam esmorzar, ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar ella em va fer un petó que encara no sé interpretar.

Ai Jean-Luc!, ai Jean-Luc!, vull entendre-ho però no puc. 

LA ISLA BAJO EL MAR




  Novel·la de Isabel Allende, publicada el 2009. Com a totes les seves obres, la protagonista es una dona, aquest cop una mulata de 9 anys, Zarité, que es venguda a un jove terratinent frances que arriba a l' illa de Saint-Dominique ( l' actual Haití), per fer-se carrec de la plantació de sucre del seu pare que ha mort.
Zarité serà instruïda com a esclava domestica de la futura esposa del terratinent.
Amb els anys es veura obligada a mantindré relacions sexuals amb l' amo, fruit de les quals tindrà dos fills. ( no explico res més per no treure l' essència de la lectura).
A les seves 500 pagines , seguirem de ven a prop 40 anys de la vida de Zarité, la seva relació materna-filial, els seus amors , la seva ànsia de llibertat.


dilluns, 4 d’agost del 2014

REVOLUTIONARY ROAD





Ens trobem amb un film del 2008 interpretat per Leonardo DiCaprio i Kate Winslets, que per segon cop treballant junts en un film desprès d' en Titanic al 1997.
Es la història de Frank i April ( Els Wheeler) un jove matrimoni Nord- Amèrica en els anys cinquanta , que ha ulls de tothom formen una magnifica parella,sent l' enveja de tots.Però la realitat es un altre, viuen sense il·lusió submergits en una rutina, sobretot l' April que veu com les seves expectatives de ser actriu s' han convertit en dedicar-se a ser mestressa de casa.i criar fills. En Frank treballa d' oficinista en la mateixa empresa que va treballar el seu pare, referent que mai no hagues volgut seguir.
Aquestes mancances de sentir-se realitzats, provoca una crisis matrimonial.
Amb una magnifica interpretació de tots dos actors, que aconsegueixen que ens posem a la seva pell i visquem les seves angoixes.



JO MAI MAI ( JOAN DAUSÀ )







Avui l'Albert arriba a l'hora
em dóna el cava i el poso en fred.
I arriben l'Hèctor i la Clara
porten la nena dormida en el cotxet.

I obro la porta a la Judit
"Avui véns sola, m'encanta el teu vestit!".
I va arribant tota la colla,
quan són a taula trec el sopar.

"Un menjar exquisit"; "Vull provar aquest vi"
"Qui vol cafè"; "Hi ha Gintònics també".
I juguem al joc d'aquelles nits d'estiu,
"No parleu tan fort, que la nena dorm!".
I l'Hèctor diu:

"Jo mai mai he desitjat fer un petó a la Judit".
I afegeix: "Jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit".
Tothom em mira i ningú beu...

I aquell dard emmetzinat
se m'ha clavat al cor.
I ho reconec,
i faig un glop.

I veig que tots riuen de cop,
però la Judit aixeca el got, em mira i diu:

"Jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat".
"Jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat".

I jo em congelo i ella beu.

NEED YOU NOW ( LADY ANTEBELLUM)








Picture perfect memories
Scattered all around the floor
Reaching for the phone because
I can't fight it any more
And I wonder if I ever cross your mind
For me it happens all the time
It's a quarter after one
I'm all alone and I need you now
Said I wouldn't come but I lost all control 
And I need you now
And I don't know how I can do without
I just need you now
Another shot of whiskey
Can't stop looking at the door
Wishing you'd come sweeping in the way you did before
And I wonder if I ever cross your mind
For me it happens all the time
It's a quarter after one
I'm a little drunk
and I need you now
Said I wouldn't call but I lost all control 
And I need you now
And I don't know how I can do without
I just need you now
Yes I'd rather hurt than feel nothing at all
It's a quarter after one
I'm all alone and I need you now
And I said I wouldn't call but I'm a little drunk 
And I need you now
And I don't know how I can do without
I just need you now
I just need you now
Oh baby I need you now

divendres, 25 de juliol del 2014

DESITG DE XOCOLATA

             



Amb aquesta novel·la ,Cara Santos, va ser la guanyadora del  premi Ramón Llull  d'en guany.
Ens trobem davant de la historia de tres dones a les que l' unic vincle d’ unió es la seva passió per la xocolata  i la possessió d' un objecte, “una xocolatera de porcellana blanca”.
La novel·la està estructurada en tres parts i  en cada una d' elles  es fa l’ ús de diferents narradors.Cada part  esta ambientada en diferents espai del temps, en la primera part , la protagonista es la Sara, ens situem a l època actual, en que la xocolata , ja esta ven arrelada.
En la segona part, ens situem en el segle XIX, època de la industrialització i com aquesta va afectar a la elaboració de la xocolata. La protagonista es l’ Aurora.

I en la tercera  i última part abrrivem  a coneixer els origens de la xocolatera, viatgem el segle XVIII, els anys de la xocolata artesana on la protagonista es la Marianna, aquesta dona s’ ha d’ enfrontar el gremi de xocolaters que en aquella època era totalment masculí.
Hi torbem molt de novel·la històrica però a la vegada també de novel·la romàntica i fins i tot d' intriga. O sigui que una novel·la per diferents gustos, jo personalment hem quedo amb la història de l'Aurora, es la que he disfrutat més!.

Us deixo amb un fragment de la lectura on la Sara defineix l' estimació que sent per la veritable protagonista d' aquesta novel·la. "la xocolatera"  

"Dins els objectes viuen històries i veus que les expliquen. De vegades, quan toco la xocolatera de porcellana blanca, em sembla que les escolto".
" I en són moltes?", va preguntar ell.
"Unes quantes, no veus que és un objecte molt antic, que ha passat per moltes mans?".

diumenge, 20 de juliol del 2014

Desprès d' una llarga letargia, ja sóc aquí!








Set mesos d' ençà la mort de la meva mare, mai m' hauria imaginat que la trobaria tant a faltar. 
Molts anys de convivencia, bona o dolenta, tants com 43 del meus  "casi" 51.
Sovint hem deia que jo no l' estimava, inclús li havia dit a la meva germana; es nota que a tu si t' estima, per la manera que et parla i et mira. Jo si l' estimava, pero s' hem feia difícil dir-li  i  el meu tarannà tan sec no ho posaba fàcil... Els ultims minuts de la seva vida li vaig repatir varies vegades a cau d' orella, confio en que hem sentis.
Cada cop sou més els que esteu allà, en aquell lloc que no se ven be com es, però confi-ho en que un dia ens retrovarem. Se que hem feu costat! .
Vaig llegir en un llibre, no recordo quin, que seguim vius mentres algú pensi amb nosaltres.
Tu eras la primera en preguntar-te com sería la teva mort, sovint deies que per el que feies en aquest mon.....però quan t' agafava un mal de ventre, es una manera de dir, deies; ves i ara per que m' ha de passar aixó amb lo be que estava?.
 Vas marxar de casa per passar uns dies a la "casa de campo" i ja no vas tornar mai més aquí a la teva casa, desprès d' un mes hospitalitzada a on varem celebrar els teus 90 anys. 

 Dels Serrat vas ser la que vares viure més anys.