divendres, 22 de gener del 2010

MOLINS DECIDEIX


A començat el compte enrera, per la consulta popular sobre la Indepèndencia.Quasi 21.000 persones de la nostra vila podran exercir el seu dret al vot.
El proper 28 de Febrer, Molins de Rei, vota!
Tenim dret a votar si volem que la nació catalana sigui un Estat independent o que continuï formant part de l' estat espanyol.

diumenge, 17 de gener del 2010

JARDÍ VORA EL MAR


Aquesta obra no gaire anomenada, m’ha la van regalar per Nadal del 2008, va ser aleshores quan es complia el centenari del naixement de Mercè Rodoreda. La vaig anar deixant a la prestatgeria fins ara.
Es tracta d’una obra publicada a l’any 1967 entremig de la Plaça del Diamant i de “Mirall Trencat”.
Una família Burguesa de Barcelona, els Bohigues, tenen una casa d’estigueix amb un jardí vora el mar, durant 6 capítols que corresponen a 6 estius, el jardiner, del que en cap moment sabrem com s’anomena, ens explica les vides del senyoret Francesc i la senyoreta Rosamaría, mitjançant les tafaneries del servei, (La Quima, la Miranda i la Mariona). Cada estiu es van incorporant nous personatges, com el veí, el Sr. Bellom, el Toni, els pares de l’Eugeni (que s’anomena en el primer capítol, però no es fins el quart que se'n sap res més).
Un jardí que es testimoni del buit emocional dels protagonistes d’ aquesta novel•la, d’ enveges, d’una maternitat frustrada, d’històries de “banyes”.

El que diu el jardiner el senyor Bellom:

Si em treuen d’aquí serà l’enterrament.
Hi sóc d’ ençà que vaig fer de soldat, en aquesta casa.
Potser el que comprarà la casa se’m quedarà…
Miri els til•lers…¿Veu les fulles com els tremolen i ens escolten? Vostè riu...Si un dia es passeja de nit per sota els arbres, ja veurà que n’hi dirà de coses aquest jardí…

diumenge, 3 de gener del 2010

UNA LECTORA POC CORRENT


Que petit es el mon!, desde la finestra del meu blog vaig saber de l’ existència d’ Alan Bennett, novel•lista, dramaturg i guionista angles, nascut al 1934. Va ser en una entrada publicada per Magia on parlava del llibre “Una lectora poc corrent”
Doncs pocs dies desprès amb motiu de l’ inaguracio del Teatre Municipal de Castelldefels, el Teatre Plaza, es representava l’obra “Los chicos de historia”, també de Bennett. Aquesta coincidència amb va fer agafar ganes de conèixer millor aquest novel•lista. No vaig aconseguir entrades pel teatre, però el que si vaig aconseguir desprès d’ uns quanta dies, perquè el llibre el tenien en préstec a la Biblioteca, Va ser l’obra que ens parla en un cert to irònic que passaria si la Reina D’ Anglaterra es convertís en una lectora capficada i com aquest hàbit es podría qualificar com a perillós per part de la cort i el govern.
Una obra fácil de llegir i entretinguda.

Alguns paràgrafs amb els que m’he vist reflectida

Sa Majestat necessita una manera de passar el temps.
- ¿Passar el temps ? - Va dir la Reina-. Els llibres no tenen res a veure amb el fet de passar el temps. Tenen a veure amb altres vides. Altres mons.En comptes de voler passar el temps, Sir kevin, hom desitjaria tenir-ne encara més. Si hom volgués passar el temps, hom podria anar de viatge a Nova Zelanda. Pag. 26


Al començament, és veritat que llegia amb inquietud i certa agitació. Els llibres eren del tot inesgotables, i aquesta magnitud la superava, i no tenia ideia de com tirar endavant; les seves lectures no seguien cap metode, un llibre la menava a un altre i sovint en tenia dos o tres de començats alhora. La fase següent es va iniciar quan va començar a pendre notes, moment a partir del qual sempre amb un llapis a la mà, no pas per resumir el que llegia, sinó per transcriure passatges que li cridaven l´atenció. Pag. 40