diumenge, 30 de gener del 2011

LAS LÁGRIMAS DE SHIVA





Desprès d’una llarga letargia lectora, aquesta obra m’ha obert l’ansia de tornar a tenir un llibre entre les mans, es tracta d’una història d’amor, d’intriga. Tot i sent una novel·la adreçada el public juvenil he disfrutat molt amb ella, la lectura ha sigut recomenada per en Josep que la va tenir de lectura obligatoria a l’institut el curs passat. Escrita per César Mallorquí, va se premiada al 2002 amb el “Premio Edebé de Literatura juvenil”. L’autor es fill de José Mallorquí, el creador de “El Coyote”. Com a curiositat anomenar la pagina 52 a on fa al·lusió al seu pare:
A punto estuve que decirle que José Mallorquí, el autor de Dos hombres buenos, era uno de los escritores más famosos de España, pero me callé, porque lo que realmente me apetecía no era hablar, sino estrangularla.

Sinopsi:

Degut a una malaltia infecciosa del seu pare, Javier de 16 anys, ha de marxar a passar l’estiu del 1969 a casa dels seus tiets a Santander.
Y ese verano fue muy especial: mi padre enfermó, yo me fui de casa, el hombre llegó a la Luna, vi un fantasma y descifré un antiguo misterio.
Por aquel entonces no había ordenadores personales, ni videojuegos, ni televisión por satélite. A decir verdad, ni siquiera había televisón en color. Era una época en blanco y negro, un tiempo de cambios, al menos más allá de nuestras fronteras. En otros países, los estudiantes tomaban las calles exigiendo un mundo mejor. Pero en España las cosas eran distintas. Había una dictadura: el viejo general Franco todavía controlaba con mano de hierro todo cuanto sucedía en el país, dictando, lo que podía,os o no podíamos hacer, ver o decir. Mientras el mundo bullía de creatividad y nuevas ideas, España dormía una larga siesta que ya duraba treinta años y de la que parecía no ir a despertar jamás. ( pag.12
) m’ agradat la manera que te César Mallorquí de descriure la societat Espanyola dels anys 60, perque els nostres fills tenen una visio molt diferent de com eren les coses.
Que son "Las Lágrimas de Shiva"? , son un collar molt valuós que van regalar els Mendoza a la Família Obregón set dècades endarrere amb motiu del compromís de matrimoni dels seus fills, el que no es va arribar a dur a terme.
Descubí muchas cosas aquel verano, y no sólo un collar perdido. Descubrí que el paraíso puede encontrarse en el tacto de una piel suave, que las caricias son más fuertes que los golpes, que los besos pueden hacerte volar, descubrí que había sentimientos insospechados en mi interior, que se puede reír y llorar al mismo tiempo, que es tan excitante querer como ser querido: descubrí, en definitiva, algo tan simple y tan complejo, tan vulgar y tan extraordinario, tan dulce y tan amargo, como el amor. ( pag 234 ). Mentres llegia aquest paràgraf, vaig pensar..” que maco!”, sensacions adolescents i perque no; també per totes les edats.

diumenge, 23 de gener del 2011

SOM NOSALTRES FENT PINYA!


Aquestes vacances de Nadal en Josep a dedicat part del seu temps a aquesta manualitat.
La dita diu: “una imagen vale más que mil palabras”, però aquest cop hi ha el doble de força doncs l'imatge son paraules!

Materials utilitzats, porespan,cutter, pinzell, pintura acrilica i molta creativitat.

EL PETIT PRÍNCEP


És un conte pòetic, sota l'aparença d'un conte per a nens.
La història explica la trobada d'un aviador i un nen.El llibre il·lustrat amb les aquarelles de l 'autor, que son reconegudes tan o més que el llibre per elles mateixes.
L'obra més coneguda d' Antoine de Saint-Exupéry, publicada el 1943.És realment un llibre per a nens? Quan la meva filla m'ha vist amb aquest llibre entre les mans, m'ha dit; mama que fas llegint aquest llibre infantil?.
Quan li he dit al meu fill que no he entes el llibre, m'ha respost; no hi ha res a entendre!
Les persones grans no entenen mai res, totes soles, i per als nens és molt pesat haver-los de donar sempre explicacions i més explicacions. ( pag.10)

A les persones grans els agraden les xifres.Quan els parleu d'un amic nou, no us en demanen mai les coses essencials.No us diuen mai: “¿Com és la seva veu? ¿Quins jocs prefereix? ¿Fa col·leció de papellones?” Us pregunten: ¿Quans anys té? ¿Quns germans són?¿Quan pesa?” Aleshores si que es pensen que el coneixen.(pag.19).

Els nens han de ser molt indulgents amb les persones grans.

Però jo, malauradament, no sé veure els bens a través de les caixes. Potser sóc una mica com les persones grans. Em dec haver fet vell. (pag. 21 )

El narrador és un aviador que ha hagut d'aterrat el desert del Sàhara i reparar tot sol el seu avió, l´endemà del seu aterratge una veuta molt especial el va despertar.
Si us plau ...dibuixa'm un be!
Era el Petit Príncep.
Creix entre ells un lligam d'amistat i estima, el Petit Príncep li parla dels baobabs, d'una rosa molt orgullosa, de l'expedició per coneixer altres asteroides a la recerca d'amics fins arrivar a la Terra.
L'asteroide del rei,el de l'home vanitós,el del bevedor, “que beu per ovlidar que té vergonya de beure “,el d'un home de negocis, el del fanaler, el del geògraf, i el setè planeta fou la Terra., on El petit Príncep té moltes coses per conèixer i amics per descobrir, la trovada amb la serp, el jardi florit de roses, l'eco de les muntanyes, la guineu, el guardaagulles, el venedor,i finalment com coneix a l'aviador.


Frases que deixen emprenta..
Només s'hi veu bé amb el cor, l'essencial és invisible als ulls.

És trist oblidar un amic.

És tan misteriós el país de les llàgrimes

Recte endavant no es pot anar gaire lluny

Em pregunto si les estrelles estan il·luminades perquè cadascú
algun dia pugui trobar la seva.

No s´està mai content allà on s´és

Entre els homes també t'hi trobes sol.

Els nens són els únics que saben què busquen.

dissabte, 1 de gener del 2011

FIRA DE LA CANDELERA


La festa de la llum.(les hores de llum es comencen a notar més llargues).
D’aquí 35 dies ja la tornarem a tindre aquí!.
Me’n recordo quan jo era petita de que es celebrava el dia 2, encara que coincidís en dies feiners, doncs es quan es el dia de la Mare de Déu de la Candelera, ja fa uns anys es celebra el primer cap de setmana de febrer, o sigui que els dies 4, 5 i 6 celebrerem la nostra “160ª FIRA”, que l’ any 2002, va ser declarada Festa Tradicional d’interès Nacional. Amb 50.000 metres quadrats de recinte ferial, més de 700 expositors i amb una afluència de 500.000 visitants.
Hi ha una dita que diu:
“ Si la Candelera riu, el fred és viu i si la Candelera Plora, el fred és fora”….tant si plora com si riu el fred es viu!
I ara els Molinencs i Molinenques afeixim; “ I tant si plora com si riu a Molins de Rei veniu “