dimarts, 30 de març de 2010

QUERIDO JOHN




Aquesta novel•la va vindre a parar a les meves mans per casualitat, una companya meva de la feina l’acabava de llegir i em'l va recomanar. Com ja he llegit altres obres de Nicholas Sparks em vaig animar a fer-ho. Personalment m’ha decebut força, he tingut la impressió de perdre el temps, tot i així no he abandonat, esperant que en l’ultim moment em sorprenges i no ha sigut així.
L’he trobat una lectura molt lenta, , amb un total de 318 pagines que la veritat sigui dita les he passat una mica de refilada, buscant el parragraf interessant.
La història explica la relació romàntica entre John i Savannah, es coneixen durant un permís que te ell del exercit i continuen la seva relació per carta, però desprès dels fets del 11S, John decideix reincorporar-se a l’exercit i servir al seu país, cosa que refreda la relació i Savannah li escriu una carta dient-li que s’ha enamorat d’un altre persona…

dissabte, 27 de març de 2010

OLOR DE COLÒNIA



Sílvia Alcàntara amb aquesta, la seva primera novel•la publicada, abans havia escrit varis contes breus amb els que ha guanyat alguns premis. Ens mostra com era la vida “dins” d’una colònia tèxtil. (fàbriques al costat del riu per tenir així energia barata, on els amos construïen pisos pels treballadors, a més a més hi ha la botiga, l’església, l’escola,el teatre. A on els amos decidissen el que s’ha de saber:
Sobre les normes establertes per a l’ ensenyament de les filles dels treballadors. les ordres que havia rebut des de dalt: a part de formarl-les com a cristianes modèliques i futures esposes i mares, en tindrien prou en saber llegir i escriure i les quatre regles. Per treballar a la fàbrica no necessitaven res més. (pag. 178).
Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d’una fàbrica..
L’escriptora va passar l’infancia i l’adolescència a Can Vidal, una Colònia tèxtil de Puig-reig.
L’obra transcurre desde 1952 fins a 1965, quan comença la decadència tèxtil del coto.
Ens trobem amb una curiositat literària: cada capítol comença amb la mateixa frase que acaba el capítol anterior.
Una història que ens parla de limitacions, estar sometre sota una jerarquia, històries d’amor, de desamors, d’ amistat i de traïció, rivalitats, confidències, sentir-se presoner, viure ofegats, sentir-se com a una gàbia.
Ja no podia reprimir ni la necessitat d’evadir-se ni les ànsies de volar i se n’ anava al barranc del capdavall del carrer i movia els braços i volava… volava i quan li faltava poc per arribar els camps que hi havia a l’altre banda, un estol de corbs li picotejaven el cap i la feien caure.. i queia… queia i no acabava mai d’arribar a terra… se sentia presonera d’un ofec, d’una foscor que la feia estremir igual que el toc de la primera sirena quan la va despertar. (pag 164)
El cant agònic d’un rossinyol la va fer decidir i començà a obrir les gàbies una per una. Els convidava a sortir. Vinga, marxeu!, marxeu! Sou lliures, lliures, lliures! (Pag. 165)
Tafaneries
I diu que diuen que han dit… No ho dius de debò?! I tant, que t’ho dic! Es veu que… Què dius ara! No fotis! T’ho pots ben creure! (Pag. 222)
Època de canvis:
Les monges inperteixen estudis superiors….I quan les coses van començar d’anar malament i es van haver d’estrenyer el cinturó, quan els amos es van desentender de les despeses de la comunitat, la superiora nova es va haver d’espavilar i començar a ensenyar de tot, a l’escola.(pag.241)
Vàrem haver de canviar l’olor de llenya per la pudor de gas.En canvi, la nevera elèctrica ja no em va semblar tan malament.Haver d’anar a buscar el gel cada dia, amb el calor, amohinaba. També em vaig acostumar a la rentadora, tot i que fa malbé la roba i va fer perdre les trobades del dilluns al safreig gran.I aquesta mena de ràdio que quan xerren se’ls veuen les cares.Ha canviat tant la vida a la Colònia!(pag 240)
És tot mentida!, mentida!
Aquella mirada de rebel•lió,poc usual en el seu subordinat,.Els temps havien canviat. Potser encara canviarien més.I sospitava que dels canvis no en sortiria afavorit. (pag 230)
Una història de la que no coneixerem que va pasar realment la nit del foc fins el darrer moment, amb un final sorprenent!.

dilluns, 22 de març de 2010

MÓN ST. BENET
















Entre camps de conreu amb barraques de vinya molt ben conservades ens trobem amb un complex turístic, cultural i de lleure.Molt recomenable!

El Monestir podem fer dues visites guiades: un recorregut medieval (església, cripta, claustre), mitjançant noves tecnologies, amb projeccions, música, llum..
I un’ altre de Modernista. Les estances del sobreclaustre “Un dia en la vida de Ramon Casas” (l’any 1907, la família del pintor Ramon Casas va comprar el Monestir, convertir-lo amb residència d’estiu).
Fundació Alicía ( alimentació i ciència, liderada per Ferran Adrià, que es pot visitar i fer tallers de cuina i alimentació) .
La Fàbrica (hi ha el punt d’informació, la botiga, que ofereix productes gastronòmics i enològics, també productes culturals i el Restaurant La Fonda).
L’Hotel Món amb vuitanta habitacions amb vistes al monestir, amb dues propostes de restauració: el restaurant Món amb cuina a la vista, i el Restaurant L’Angle (liderada pel cuiner Jordi Cruz).

http://www.monstbenet.com/ca/

diumenge, 21 de març de 2010

MILLENIUM 3

video

Quan varem poder coincidir tots un dia per anar a veure Millenium 2, va resultar que el dia abans l’habien tret de cartellera, ens vam quedar amb un pam de nas!
I ara amb l’estrena de “La Reina al Palau dels corrents d’aire”, Vam dir: que no ens torni a pesar el mateix!


Aquest cop si hi hem sigut a temps!


Tot i que estic traient-me el costum de veure pel•lícules de les que he llegit el llibre, en el cas de la saga de Millenium, no ha sigut així. M’empesat les tres pel•lícules! (de la 1a hi ha un post publicat en aquest bloc), el 2n tot i ser la història del llibre que em va enganxar més, (hi tinc post publicats dels tres llibres), la pel•lícula no em va agradar gens, crec que si no hagues sigut que sabia de que anava, no hagues entes res.
En canvi, el desenllaç de la Triología em va agradar força. El llibre el vaig acabar de llegir el mes de Juliol i ara al veure la pel•lícula vaig anar recordant els detalls, té una durada de 147 minuts però no es fa gens pesada.

dimecres, 17 de març de 2010

MUSEU DE LES MINES DE BELLMUNT DEL PRIORAT



Aquest cap de setmana passat varem fer una sortida pel Priorat, concretament a la Mina Eugènia que es troba en el municipi de Bellmunt del Priorat. Aquest municipi va ser el centre de les explotacions mineres de plom més importants de Catalunya entre finals del segle XIX i principis del segle XX. La visita guiada comença amb un audiovisual, també hi ha una exposició permanent sobre la història de la mineria del plom a la comarca i una mostra de minerals que es podien trobar a les mines. El més interessant és el recorregut a peu per la primera planta de la Mina en el que recorrerem 700 metres de galeries a 35 metres de profunditats, hi trobarem una serie d’escenografies que ens ajudaran a conèixer molt millor les diferents tasques que els miners duien a terme.
El conjunt minero-metal•lurgic de la Mina Eugènia va estar actiu fins al 1972.
Com arribar-hi :
Des de Reus per la N-420 fins a Falset i des d’aquí per la TP 7101.

dilluns, 1 de març de 2010

REFERENDUM 28 F

Molins Decideix ha fet publiques les dades ja oficialitzadas per les juntes Avaluadores.
Han votat en el Municipi, un total de 4307 persones, el que suposa un 21,14% de la població.El resultat de la votació ha estat:
Si-3873 vots, No-281 vots, En blanc-147 vots i Nul-6 vots.El que significa uns percentatges de: 89,9% 6,5% 3,4%, 0,1% respectivament.