dissabte, 28 de juliol del 2012

EL PALAU DE LA LLUNA

Novel·la publicada el 1989, segueix tots els tòpics austerians, la ciutat de New York, ambientada en els anys 60. la guerra de Vietnam, estudiant de la universitat de Columbia, la Soledat.
El Narrador es en Marco Stanley Fogg, orfe, els 11 anys, de mare soltera, criat per el seu oncle que també es mor, quan ell te 20 anys, quedant-se sol i sense recursos econòmics arribant el punt de convertir-se en un indigent que viu a Central Park,estant  a punt de morir, es rescatat per un company d'universitat i kitty wu, que serà la seva parella , a partir d'ara començara una segona oportunitat.
Comença a treballar per un pintor, paralític i cec de 86 anys per el que li escriu la seva bibliografia que vol deixar com herència el seu fill que no ha conegut mai.
Auster ens fa un joc de coincidències, Marco descobrira d'identitat del seu pare.

dissabte, 14 de juliol del 2012

JO CONFESSO

 És una novel·la cuinada a foc lent.  he llegit que l'autor va estar vuit anys per escriure aquesta obra.
En el seu moment vaig llegir "Les veus del  Pamano", que em va deixar molt bon gust de boca, de fet tinc pensat  rellegir-la.
Tinc de confessar que "Jo confesso" m'ha tingut absorta en el seu miler de pàgines, en els seus salts en el temps, doncs tan aviat estem el segle XIV que en trobem en el camp de concentració d'Auschwitz o a l'actualitat. També hi ha canvis en el narrador, de primera a tercera persona.
Qui és el principal protagonista d'aquesta obra, en Adria Ardevòl o el Storioni?
Costa una mica agafar el fil,  hi ha molts  personatges, però s'arriba ha aconseguir. Recomanada per llegir en temps de vacances, per allò de no perdre el fil...

UN BIBERÓ A LA GUERRA


Aquest es L'obra pòstuma d'un molinenc, en Josep Riera Ambrós publicada per la seva filla, la que ha incorporat fotografies És la transcripció del diari que Josep Riera Ambrós va escriure entre el 28 d'abril de 1938 i l'abril de 1939. Aquest diari es completa amb material gràfic i estadístic.
El que em va animar a comprar aquest llibre per sant Jordi d'enguany, va ser el fet de que el meu pare va formar part de la lleva del biberó, de fet en aquest diari he pogut viure els seus passos doncs va estar durant un temps en la mateixa companyia que el Sr.. Josep Riera i s'ha l'esmena pròpiament, motiu que m'ha emocionat moltíssim.
Un testimoni com aquest ens ajuda a fer memòria de la nostra història, de la nostra gent i de la nostra vila.