dissabte, 28 d’abril de 2012

SHAME (Vergonya)





En aquesta pel·lícula el seu director, Steve McQueen, ens parla de l' addicció al sexe.
 El seu personatge, Michael Fassbender, un executiu publicitari que sobreviu entregant-se compulsivament el sexe virtual, anònim o de pagament
.L'arribada imprevista de la seva germana, que es queda a passar una temporada en el seu apartament, provocara un canvi en el seu ritme de vida


 

dijous, 26 d’abril de 2012

DIARIO





                                                            


Des de sempre que he tingut pendent la lectura d'aquesta obra literària.
Classificada com novel·la juvenil, pot ser perquè és el Diari d'una nena de 13 anys, però és un llibre que es pot llegir a qualsevol edat, és més, tothom l'hauria de llegir.
Diario, es comença a escriure el 14 de Juny  de 1942 (el dia 12 ha sigut l'aniversari de l' Ana i el seu millor regal ha sigut un diari, el que anomenara "Kitty", com a la personificació de la amiga a la que explicar-li els seus sentiments), en aquesta època, ella i la seva família,  encara disfrutavan de la llibertat, pocs dies desprès van rebre  una citació de la SS, motiu pel qual van d'haver de simular la fugida d'Holanda, quan la realitat, era que es van amagar en unes habitacions annexes de les oficines del negoci del  seu pare, junt  la família Van Daan, a on  aquestes vuit persones, van estar-si com a "presoners voluntaris" fins l'Agost de 1944, quan es va realitzar un registre i van ser tots detinguts i traslladats a camps de concentració.
El Març de 1945, Ana va morir en el camp de concentració de Bergen-Belsen, dos mesos abans de la lliberació d'Holanda.


 Sábado, 20 de Junio de 1942
"El papel es más paciente que los hombres"
Esta frase me impresionó un día que me sentía invadida por una leve melancolía y me aburía mucho, con la cabeza entre las manos, demasiado malhumorada para decidirme a salir o a quedarme en casa. El papel es paciente, en efecto, y como me figuro que nadie va a preocuparse por este cuaderno con tapas de cartón dignamente titulado Diario, no tengo la intención de darlo a leer nunca, a menos de encontrar en mi vida, el Amigo o la Amiga a quién pudiera enseñarlo. (Pag. 15 )


Jueves, 11 de Mayo 1944
  Y a hora otra cosa. Tú sabes desde hace mucho tiempo que mi más ferviente deseo es llegar un dia a ser periodista y más tarde una escritora célebre. ¿Seré capaz de realizar mis ambiciones, o se trata simplemente de una manía de grandeza? Está por ver, pero hasta la fecha no son temas lo que me falta. En todo caso después de la guerra, querría publicar una novela sobre nuestro refugio. No sé si lo lograré, pero mi Diario me servirá para documentarme. ( pag 277 )

Sábado, 15 de Julio de 1944

"Pues, en el fondo, la juventur es más solitaria que la vejez"
Esta frase, que leí en un libro cuyo título no me acuerdo, ha quedado grabada en mi mente, pues me parece acertada.

  ¿Sería acaso más díficil para los mayores que para los jóvenes nuestra estancia aquí? No, esto no es verdad. Los adultos tienen formadas opiniones sobre todas las cosas y no vacilan como nosotros ante sus actos en la vida. Para nosotros, los jóvenes, resulta doblemente penoso sostener nuestras opiniones en un tiempo en que el idealismo está completamente aniquilado, en que los hombres dejan traslucir sus peores cualidades, en que la verdad, y el derecho y Dios son puestos en duda.( pag 309 )

diumenge, 22 d’abril de 2012

LA LLAVE DE SARAH

video

He tornat a tirar per el dret! aquest cop he escollit la pel·lícula M1havien recomanat molt la lectura de la novel·la de Tatiana de Rosnay. L'obra esta basada en els fets ocasionats a Paris l'estiu de 1942, quan més de 13.000 jueus van ser arrestats i retingut durant cinc dies sense aigua ni menjar en el velòdrom d'hivern, per desprès ser trasllats a Auschwitz.( fet que fins ara desconeixia !).Tot i sent fets reals, els personatjes son ficticis. Quan son detinguts Sarah i els seus pares, Michel, el germà petit, s'amaga en un armari, Sarah té la clau, li promet que quan passi tot el treura del seu amagatall, però el que no sap es que fins uns anys desprès això no serà posible. La història va fent salts en el temps, des de l'any 1942 fins el 2002, quan en motiu del 60é aniversari de la redada, Julia, una periodista nord-americana amb residencia a França ha de preparar un article sobre els fets.

LA DIADA DE SANT JORDI

SANT JORDI GLORIÓS
Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra (1894-1961)

EL INOCENTE




Thriller interpretat per Matthew McConaughey, que encapçala el repartiment com a un advocat criminalista , es ara quan s'ha li presenta L'oportunitat de la seva vida, el ser contractat per un jove milionari, acusat d'intent d'assasinat d'una prostituta, però no tot serà tant senzill com semblava.

dilluns, 9 d’abril de 2012

VA PLOURE TOT EL DIA




Aquesta és la història d'una dona que ha viscut un exili. Ha tornat a casa. S'hi vol quedar.
És un relat on apareixen els nombrosos neguits i problemes que acompanyen la tornada. Però és també l'evocació d'un passat. HI ha molt d'autobiogràfic, però no pas tot.

LOS DESCENDIENTES






Pel·lícula dirigida per Alexander Payne, "A propósito de Schmidt ( 2002) i "Entre Copas" ( 2004).

Guanyadora de l'Oscar 2012 el Millor guió adaptat i guanyadora a la 69ª edició dels Globos d'or a la Millor pel·lícula dramàtica i millor actor dramàtic ( George Clooney) .

Basada en una novela de Kaui Hart Hemmings,

Matt King (George Clooney), es membre d'una llarga nissaga de propietaris d'uns terrenys verges a Hawaii, on hi ha la proposta de construir-hi un gran complex turístic, ell com fideïcomís té l' última decisió de vendre els terrenys. El protagonista es troba en un moment crucial de la seva vida. La seva dona pateix un greu accident que la deixa en estat de coma i ell s'haurà de fer càrrec de dues filles adolescents amb les que pràcticament no ha tingut relació.

Payne ens explica una història senzilla de decisions difícils.




video

El dia de "La Mona"

Una tradició que he seguit sempre, Peró que ara he esbrinat que no hem seguit del tot be, tot i que jo el ser dona no la he regalat mai directament, a mi em corresponia regalar el palmó.
El Dilluns de Pasqua, el padrí regala el seu fillol, "la Mona" que duu tans ous com anys te el nen, així fins a que aquest celebra la Primera Comunió i ja es deixa de regalar.
Jo, la veritat no recordo fins quan el meu padrí me la va regalar, el que si recordo es que des-de els 32 anys fins els 47 anys vaig tornar a tenir "La Mona". Resulta que el meu fill petit era recent nascut ( tenia tan-sols quatre dies) i el seu padrí va venir a portar-li la seva primera Mona, acompanyat dels seus pares . El padrí del meu fill, es el fill del meu padrí, aleshores jo de broma li vaig fer el comentari de que on era la meva Mona, des de l'any següent que vaig tornar a tenir la Mona, malauradament aquest serà el segon any sense ell.
Un'altre costum familiar, aquesta per part dels meus sogres, es amb l'ou de xocolata o pilota de xocolata, anar-lo passant de mans en mans, cada cop més ràpid, fins que hi ha algú a qui s'ha li escapa de les mans i cau a terra, aleshores feta trossets la figura de xocolata, es reparteix entre tots.
Cal continuar amb la tradició!