Aquesta obra no gaire anomenada, m’ha la van regalar per Nadal del 2008, va ser aleshores quan es complia el centenari del naixement de Mercè Rodoreda. La vaig anar deixant a la prestatgeria fins ara.
Es tracta d’una obra publicada a l’any 1967 entremig de la Plaça del Diamant i de “Mirall Trencat”.
Una família Burguesa de Barcelona, els Bohigues, tenen una casa d’estigueix amb un jardí vora el mar, durant 6 capítols que corresponen a 6 estius, el jardiner, del que en cap moment sabrem com s’anomena, ens explica les vides del senyoret Francesc i la senyoreta Rosamaría, mitjançant les tafaneries del servei, (La Quima, la Miranda i la Mariona). Cada estiu es van incorporant nous personatges, com el veí, el Sr. Bellom, el Toni, els pares de l’Eugeni (que s’anomena en el primer capítol, però no es fins el quart que se'n sap res més).
Un jardí que es testimoni del buit emocional dels protagonistes d’ aquesta novel•la, d’ enveges, d’una maternitat frustrada, d’històries de “banyes”.
El que diu el jardiner el senyor Bellom:
Si em treuen d’aquí serà l’enterrament.
Hi sóc d’ ençà que vaig fer de soldat, en aquesta casa.
Potser el que comprarà la casa se’m quedarà…
Miri els til•lers…¿Veu les fulles com els tremolen i ens escolten? Vostè riu...Si un dia es passeja de nit per sota els arbres, ja veurà que n’hi dirà de coses aquest jardí…
Hola Ló!!! A de ser bonic... el demanaré a la Biblioteca.
ResponEliminaPto ;)
No cal, ja t'el passo jo!
ResponEliminadesprés de la Trini vaig jo.
ResponEliminamira que m'agrada la Merçe Rodoreda, potser fa 10 anys que no llejeixo res d'ella, aquest troçet que reprodueixes del jardiner es precios, pura poesia en prosa.
Bon any. . . . amb retard.
Si que es el nom del jardiner numes una vegada cuan venen el pares del Eugeni a parlar amb la Rosamaria
ResponElimina