dilluns, 22 de juny de 2009

LA NOIA QUE SOMIAVA UN LLUMÍ I UN BIDÓ DE GASOLINA


Poc mes de vint dies he trigat a llegir-me aquest llibre ( tot un record, tenint en compte que te mes de 700 pagines) .Ahir el vaig acabar i avui mateix he anat corrents a comprar-me el recentment publicat el passat dia 18 de Juny “LA REINA AL PALAU DELS CORRENTS D’ AIRE”.
Si he de ser sincera, el primer de la Trilogia em va costar bastant entrar-hi , fins passada la pagina 200 no m’ hi vaig enganxar, fins hi tot vaig estar a punt de deixar-ho estar però amics que ja l’ havien llegit em van animar a no abandonar, no m’ han vaig empanadir! .Tot just vaig acabar amb el llibre es va estrenar la pel·lícula , hi vaig anar el mateix dia, aleshores em vaig engrescar en llegir la segona part de la Triologia.
En aquesta segona part la Salander es converteix en la principal protagonista, has desvela tot el seu passat fosc, l´ infantesa i adolescència. ( acabes admirant aquesta noia tant peculiar) .
Una sola paraula per definir aquest llibre....TREPITANT !
Una frase a destacar que conecta amb la primera part:
"La Lisbeht Salander era la dona que no estimava els homes que no estimaven les dones"

2 comentaris:

  1. Et felicito pel post!!!
    Molts petons!!!

    ResponElimina
  2. 700 pàgines!!!!! Quina força de voluntat que tens, Ferma! Jo, si de cas, m'espero a que facin la peli. Encara he de veure la primera! Per cert, jo sóc la Patrícia, la tallerista de Dones en Xarxa de Cervelló! Moltes felicitats pel teu blog! Està molt "currat"! Ànims i fins aviat!

    ResponElimina