SÍNDROME POSTVACANCES

Per a mi l’ any nou comença al Setembre junt al nou curs escolar que coincideix a la vegada amb la tornada de les vacances.
Tinc d’ aconseguir treure temps no se d’ on, be si ho sé, traient-me hores de dormir, no hi ha un’ altre.

1- Posar-me en forma, dit així sona molt “esportista “, doncs no es tan així, consisteix a sortir a caminar cada dia durant una hora i els dissabtes en bicicleta.
2- Si aconsegueixo el primer tinc mes forces de voluntat per fer dieta i perdre uns quant kilos que “em fan nosa “.
3- Cursa de Sant Miquel.
4- Abans dels 50 fer la Travessa per camins de muntanya de Molins a Montserrat, hi ha algú que s’ engresqui a fer-me costat?

Em falta temps i diners per poder…..

Fer un curs sobre el cultiu dels Bonsais i poder-ne fer amb el Josep, no sóc autodidacta i necessito que em diguin pas per pas el que s’ ha de fer.

No m’ agrada el gimnàs ni la natació, però fa 7 anys vaig provar el Tai-chi i em va agradar molt, ho vaig deixar perquè el professor que teníem va marxar del centre i van deixar d’ oferir aquest servei ho vaig provar en un ‘altre centre però no va ser el mateix i ho vaig deixar corre.

A vegades penso que sóc una mica “copiona”..” culo veo, culo deseo”, ho dic perquè la meva germana gran fa Patchwork i a mi també m’ agradaria saber-ne fer.

Tinc una llarga llista de llibres que vull llegir, però a les hores que cau el llibre a les meves mans ja es tan tard que desprès de la segona linea ja acluco els ulls.

Desprès d’ una jornada laboral de 9 hores i estar al capdevant de casa meva doncs no tinc cap mena d’ ajut, no tinc temps per res. Encara estic de vacances i ja començo a pensar que això s’ acaba i tornarem al “corre, corre”, a les angoixes i a la “mala hòstia”.

Sort tinc de tenir aquest bloc per desfogar-me! i relaxar-me!