La veritat es que no havia sentit anomenar aquest llibre i tanmateix l'escriptor era desconegut per a mi .La nieta del Sr. Linh de Philippe Claudel ha arrivat a les meves mans per cuasualitat, vaig demanar-li el llibre de "El Lector" a un amic i en aquell moment l'havia deixat a un' altre persona, a canvi , l' endema es va presentar amb aquest llibre, dient-me que era molt bo .
Doncs tenia tota la raó.En dos dies l'he llegit, tansols té 128 pagines, però es que es molt agil.És un llibre ple de sentiments, tracta de la soledat, de l' exili, de l' esperança, l' amistad.
El senyor Linh es un ancià que abandona el seu país, degut a la guerra a perdut a tota la seva familia, l' unica supervivent es la seva neta d' un mes i mitg que l' acompanya en aquest viatge a un país desconegut: sense olors, amb sorolls, a on no coneix ni l' idioma ni a ningú.Viu en un pis d'acollida junt dues families mes de refugiats, que el tenen marginat. Cada dia surt a caminar, cada dia fa el mateix trajecte i s' asseu en el mateix banc, es aqui on coneix al Sr.Bark, que també esta sol, fa poc que a enviudat.
Tot i no parlar la mateixa llengua, mitjançant els gestos arriban a entendres i creix entre ells una gran amistat.
Pensereu que he explicat tot el llibre, però no es així. Comprove-ho per vosaltres mateixos, no us decebra! El desenllaç es commovedor!.
Doncs tenia tota la raó.En dos dies l'he llegit, tansols té 128 pagines, però es que es molt agil.És un llibre ple de sentiments, tracta de la soledat, de l' exili, de l' esperança, l' amistad.
El senyor Linh es un ancià que abandona el seu país, degut a la guerra a perdut a tota la seva familia, l' unica supervivent es la seva neta d' un mes i mitg que l' acompanya en aquest viatge a un país desconegut: sense olors, amb sorolls, a on no coneix ni l' idioma ni a ningú.Viu en un pis d'acollida junt dues families mes de refugiats, que el tenen marginat. Cada dia surt a caminar, cada dia fa el mateix trajecte i s' asseu en el mateix banc, es aqui on coneix al Sr.Bark, que també esta sol, fa poc que a enviudat.
Tot i no parlar la mateixa llengua, mitjançant els gestos arriban a entendres i creix entre ells una gran amistat.
Pensereu que he explicat tot el llibre, però no es així. Comprove-ho per vosaltres mateixos, no us decebra! El desenllaç es commovedor!.
Que maco Mariló,el demanare a la biblioteca quan acabi de llegir "Les beus de Pamano".
ResponEliminaEstic molt orgullosa de tu i et felicito per la teva tasca.
Petonets!!!
És un autor que a mi m'agrada molt. Bona recomanació!
ResponEliminaHola !!! ara he entrat jo eh?? jeje... petonets!!!
ResponEliminaCarmb quantes visites...ho veus??
ResponEliminaBe, quan puguis ves al meu bloc i t'apuntes al sorteig que faig en motiu del primer aniversari del meu bloc.
Petooons!!!!