dimecres, 28 d’abril de 2010

TÒQUIO BLUES/ NORWEGIAN WOOD



El primer títol es com es coneix l’obra de Murakami aquí Occident, el segon es com ho fa al Japó, coincidint amb el nom de la cançó dels Beatles que s’anomena per primer cop en el llibre quan el protagonista aterra a l’aeroport d’Hamburg i aquesta comença a sonar pels altaveus, el que el porta a la tardor del 1969 quan estava a punt de fer 20 anys.
La història esta narrada per Toru, el seu protagonista, estudiant universitari, que viu en una residencia i que no té gaires amics.
Ens parla de la soledat, de l’amor, de sexe per sexe, de la mort, del trànsit a l'edat madura.

Toru s’enamora de Naoko una noia amb poca estabilitat emocional que es retira a un sanatori. A la vegada Toru, coneix a Midori, una companya de classe, extrovertida i plena de vida. Haurà de triar entre una i altre.


No t’estiguis de res per ningú: si penses que se’t presenta una oportunitat per ser feliç, no la deixis escapar. L’experiència em diu que aquestes oportunitats no es presenten més de dues o tres vegades, i que si no les aprofites te’n penedeixes tota la vida. (pag. 279)


Vaig veure que plorava. Sense pensar-ho, li vaig fer un petó a la boca. La gent que hi havia a l’andana ens va mirar malament, però no en vaig fer cas. Érem vius, i de l’únic de què ens havíem de preocupar era de continuar vivint. (pag. 301)


Ara ja ets gran i has de ser responsable de les teves decisions. Si no, ho espatllaràs tot.
Has de créixer encara més i comportar-te com un adult. (pag. 296)
A continuació us convido a escoltar la canço preferida de la Naoko...
'>http://

2 comentaris:

  1. El vaig llegir fa temps i en guardo un bon record. Encara no havia escoltat la cançó de la Naoko, quin detall afegir-la! És molt bonica. Gràcies per l'apunt, ens llegim!

    ResponElimina
  2. Que bonic Ló: Un bon detall.

    Ptó!!!

    ResponElimina