
Desprès d’una llarga letargia lectora, aquesta obra m’ha obert l’ansia de tornar a tenir un llibre entre les mans, es tracta d’una història d’amor, d’intriga. Tot i sent una novel·la adreçada el public juvenil he disfrutat molt amb ella, la lectura ha sigut recomenada per en Josep que la va tenir de lectura obligatoria a l’institut el curs passat. Escrita per César Mallorquí, va se premiada al 2002 amb el “Premio Edebé de Literatura juvenil”. L’autor es fill de José Mallorquí, el creador de “El Coyote”. Com a curiositat anomenar la pagina 52 a on fa al·lusió al seu pare:

A punto estuve que decirle que José Mallorquí, el autor de Dos hombres buenos, era uno de los escritores más famosos de España, pero me callé, porque lo que realmente me apetecía no era hablar, sino estrangularla.
Sinopsi:
Degut a una malaltia infecciosa del seu pare, Javier de 16 anys, ha de marxar a passar l’estiu del 1969 a casa dels seus tiets a Santander.
Y ese verano fue muy especial: mi padre enfermó, yo me fui de casa, el hombre llegó a la Luna, vi un fantasma y descifré un antiguo misterio.
Por aquel entonces no había ordenadores personales, ni videojuegos, ni televisión por satélite. A decir verdad, ni siquiera había televisón en color. Era una época en blanco y negro, un tiempo de cambios, al menos más allá de nuestras fronteras. En otros países, los estudiantes tomaban las calles exigiendo un mundo mejor. Pero en España las cosas eran distintas. Había una dictadura: el viejo general Franco todavía controlaba con mano de hierro todo cuanto sucedía en el país, dictando, lo que podía,os o no podíamos hacer, ver o decir. Mientras el mundo bullía de creatividad y nuevas ideas, España dormía una larga siesta que ya duraba treinta años y de la que parecía no ir a despertar jamás. ( pag.12 ) m’ agradat la manera que te César Mallorquí de descriure la societat Espanyola dels anys 60, perque els nostres fills tenen una visio molt diferent de com eren les coses.
Que son "Las Lágrimas de Shiva"? , son un collar molt valuós que van regalar els Mendoza a la Família Obregón set dècades endarrere amb motiu del compromís de matrimoni dels seus fills, el que no es va arribar a dur a terme.
Descubí muchas cosas aquel verano, y no sólo un collar perdido. Descubrí que el paraíso puede encontrarse en el tacto de una piel suave, que las caricias son más fuertes que los golpes, que los besos pueden hacerte volar, descubrí que había sentimientos insospechados en mi interior, que se puede reír y llorar al mismo tiempo, que es tan excitante querer como ser querido: descubrí, en definitiva, algo tan simple y tan complejo, tan vulgar y tan extraordinario, tan dulce y tan amargo, como el amor. ( pag 234 ). Mentres llegia aquest paràgraf, vaig pensar..” que maco!”, sensacions adolescents i perque no; també per totes les edats.