divendres, 17 d’agost de 2012

LA MEMÒRIA DE LES FORMIGUES






Entendre millor el sentit de tot plegat i explicar el món a la seva filla, és el que vol aconseguir la Joana.
És una lectura diferent, mitjançant els diaris de la seva avia morta, els contes per els 14 anys de la Maria ( la seva filla, que en té sis), la correspondència per correu electrònic amb una amiga de l'adolescència, ens explica allò que no s'explica, però passa.
Tria d'alguns paràgrafs que me'n agradat:


"La formiga només recorda l'instant i aquest és l'estat ideal de l'existència: recordar l'instant present pag. 253

"Ens enamorem i  és un instant, l'instant més meravellós del món, però un instant i desprès ens entestem a fer perdurar aquest instant tota la vida. I això no va bé. Només va bé si acceptem que allò que vam sentir aquell instant no durarà per sempre." pag. 95

"Al llarg de la meva vida he procurat solucionar, sempre sola, problemes i més problemes.Per què, si estimo fervorosament tants éssers meus? Per què no els faig participar de les meves preocupacions, de tot allò que em fa infeliç?
Pot ser és perquè no vull, ni puc, fer-los patir. perquè només els vull explicar el més bonic, allò que més a prop és de la felicitat. Aquest deu ser el meu gran defecte: estic mancada de sinceritt. Perdoneu-me el defecte. Us estimo." pag. 251

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada